Si encara no heu tingut l'oportunitat de veure, la segona pel·lícula més taquillera de la història del cinema francès, us recomane que no us la perdeu. Us propose aquesta pel·lícula no solament pel seu èxit comercial, que de vegades no en garanteix el gaudir d'un bon film; sinó que us l'aconselle, sobretot, perquè és una història positiva que ens parla de l'empatia, de com ajudar a la persona amb problemes, com posar-se en el seu lloc, i comprendre els seus temors, angúnies, desesperances...
Però "Intocable" no acudeix a la làgrima fàcil, la pel·lícula ens narra una història d'amistat i de ganes de gaudir de la vida; ens parla de com de meravellós que és fer feliç a les persones que en tens al voltant, del poder de transformació que posseïx l'energia positiva, i com pot canviar la vida d'una persona depenent de l'enfocament de les seues circumstàncies.
L'acompanyament de la banda sonora de Ludovico Einaudi, "Intouchables", la converteix en una pel·lícula redona, en la qual els seus directors han buscat l'equilibri, entre l'argument profund i dens i el to de comèdia. I, ho han aconseguit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario