Escrit per Papú
Bradley Cooper, dona vida a un home bipolar en tractament, obsessionat per recuperar la seua exdona.
El director, David O. Russell, tracta els trastorns psicològics d'una manera natural, i aconseguix que l'espectador empatize amb el protagonista.
Es pot considerar una comèdia-romàntica, encara que Cooper declara que és un film difícil de classificar.
La pel·lícula està regida pels bons sentiments (la qual cosa es agraïx molt en el moment actual), i ens presenta els trastorns psicològics com una malaltia que ens pot tocar a qualsevol de nosaltres. Ningú, estem lliures de sofrir-ne, en el moment en que es trontolla l'univers que cadascun s'ha creat.
La malaltia canvia a la persona i al seu entorn, però el director ens mostra l'eixida; no ens deixa caure en la desesperança, ens ensenya que la vida és un aprenentatge.
El director, David O. Russell, tracta els trastorns psicològics d'una manera natural, i aconseguix que l'espectador empatize amb el protagonista.
Es pot considerar una comèdia-romàntica, encara que Cooper declara que és un film difícil de classificar.
La pel·lícula està regida pels bons sentiments (la qual cosa es agraïx molt en el moment actual), i ens presenta els trastorns psicològics com una malaltia que ens pot tocar a qualsevol de nosaltres. Ningú, estem lliures de sofrir-ne, en el moment en que es trontolla l'univers que cadascun s'ha creat.
La malaltia canvia a la persona i al seu entorn, però el director ens mostra l'eixida; no ens deixa caure en la desesperança, ens ensenya que la vida és un aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario